miércoles, 13 de noviembre de 2019

BALLARINA


Retomamos la encrucijada entre el tiempo y el giro de una bailarina clásica equivalente al tópico de la donna angellicata. Mi poema en catalán engarza con imagen de la bailarina en su giro infinito para hacerse etérea. Este caligrama de mi factura está compuesto pot mi poema en las sombras del cuerpo y algunas del vuelo del tutú y reza así:

Voltes i voltes de vertigen dona
la dona blanca que esquia el gel
de marbre. I és que és un angel del cel
que escriu la dança en lletra rodona.

Cal·ligrafia dels estels tan bona
que escriu metàfores de cotó fidel
als núvols del firmament mentre sona
la música aguda d'un violoncel...

Terpsícore que Aphrodita si orbita
del seu donzell eterna margarida...
Gira i gira, papallona exquisida,

rellotge de les mans, sense hora dita,
tiralínees de les cames... Vlten
al pas de l'harmonia dels que ho escolten.

MANUEL MILLÁN CASCALLÓ

No hay comentarios: