El título ya es suficientemente claro. Si algo identifica a la villa de Cubelles, es, Junto a la casa Travé, es castillo de los marqueses de Alfarrás, que fue del poeta renacentista Juan Boscán Almogáver, y la iglesia de Santa María, especialmente, su campanario, desaparecida ya la Térmica, con su chimenea... La ciudad en la que vivo desde 1994 y que acoge las cenizas de mi fallecida mujer Marta y la que ha visto crecer y madurar a mis hijos. ¡Qué menos que glosarla en aquello que es símbolo de su memoria!... Y así lo hace este pictocaligrama, retratándolos en imagen, Castillo y Campanario de la iglesia, y en mi poema que lo integra...:
Al cor viu de la vila de Cubelles
sobre un puig ja d'antic habitat,
on els ibers van posar el seu poblat,
i sobre la vila romana feta estelles,
menys les termes, que feien de costelles
d'un cos vell pel llarg temps martiritzat,
els medievals van formar la ciutat...
Un petit enclau sota les estrelles.
El puig murallat protegia el poble
i, al cim, és de llei, tenia el castell
i l'església con a puntals del noble
poder i del seu més clar aparell.
El castell, reformat, encara és viu,
De l'església antiga queda l'arxiu.
Es va fer de nou i conserva el nom
de Santa Maria i el campanar,
s'ha tornat, de la vila, en el seu far,
símbol de Cubelles, per a tothom.
És el dit qu'ens assenyala el blau cel,
com ´és habitual al cristià model...
Castell, campanar i església, el cor
d'un cos que batega pel pas de la història
i dona imatge a la seva memòria.
Ells posen el temps; la vila, el color.
Sán la imatge de la Cubelles immutable
i són, de la història, nexe indispensable.
MANUEL MILLÁN CASCALLÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario