MATARRANYA

Teruel también existe, y, en el Bajo Aragón, a caballo entre Aragón y Cataluña, o más concretamente, en la zona turolense lindante a Cataluña, en los llamados Puerttos o Ports de Beceite, o Beseit, en la llamada Franja, el río Matarraña o Matarranya, se encamina hacia su nacimiento encajonado en un congosto. Un roquedal impresionante en una zona conocida como El Parrizal o El Parrisal. Allí, las aguas cristalinas de este afluente del Ebro conforman un paraje de una belleza sublime a la que se suman matorrales, bosques, cuevas y hasta pinturas rupestre del Calcolítico.

Una encrucijada entre dos lenguas, castellano y catalán que funde dos culturas en una zona cuya capital es Valderrobles o Valderoures. Pero El Parrisal está en las inmediaciones de Beceite. Varios son los poemas en castellano y en catalán que he dedicado a este paraje embelesador que conozco bien y uno de ellos es este pictograma caligramático que muestra en color las vítreas y puras aguas del río para expresar la paz contemplativa que allí ofrece la Naturaleza.

La imagen muestra el río emparedado en el congosto en uno de sus múltiples tramos amurallados y el poema, reflejo de esa paz eternizadora y el poema, en catalán, mi poema, lo describe:

Arran de la frontera imaginària,

a terres de la Franja Turolenca,

la planície immensa es trenca

i s'encastella en faç identitària

la roca escolpida, gris blavenca.

El Matarranya és un punyal de vidre

clavat a l'epidermis de la roca

que la natura salvatge invoca

i la llibertat és fa de fermesa.

El Parrisal s'endinsa en el Congost

i el riu és un mirall de la bellesa

encaixonat en els penya-segats,

murs de pedra ferma carenats,

i els Ports de Beseit llueixen natura

agresta i ferotge, lliure i pura

amb el riu al seus peus, joganer.

Caminar vora del riu

per corriols ombrívols i sinuosos

sentint murmorar les aigües i viu

l'esperit imantat pel bell paisatge,

amb la contemplació com a missatge

dels seus miratges poderosos.

Bassals immaculats de pur cristall

trenquen la poca fondària

en pous profunds i és hipnòtic mirall

cadascun d'aquests racons majestuosos.

Parets de roques verticals

amb abrics i coves a plena foscor

i pintures de temps ancestrals.

El riu d'aigües lluminoses

aprofondeix buscant el seu origen,

l'estrangulen les parets portentoses

i enfilen el si de la Mare Terra.

Ella és qui aboca aigües a la serra,

aquest Matarranya imant que ens atrapa

de bellesa i pau eternes,

que ens fan possar aquest lloc al mapa.

MANUEL MILLÁN CASCALLÓ